Vés al contingut (premeu Retorn)

Sessions Plenàries i Taula Rodona

Models de transició municipal de la gestió de l'aigua

Taula Rodona

Durant els darrers anys, alguns dels grans processos de privatització de la gestió de l'aigua a la regió i país han anat acompanyades d'acusacions, denúncies i sentències als tribunals

Paral·lelament, cada cop amb més força, els moviments socials reclamen la recuperació de la gestió de l'aigua a mans de les administracions públiques.

Fruit d'això, algunes ciutats de les més grans es replantegen el model de gestió que ha imperat durant les darreres dècades aquí i aposten obertament per la remunicipalització.

En aquesta taula rodona participaran representants de diferents ajuntaments de Catalunya, Espanya i França, així com de membres d'associacions i agrupacions que defensen aquest model de gestió.


Participacions confirmades:

 

Alfredo Vega de l'Ajuntament de Terrassa

Alfredo

1r Tinent d'alcalde. Serveis Generals i Govern Obert. Portaveu del Govern Municipal i Regidor delegat de: Organització i recursos humans; Serveis Econòmics i Gestió tributària; Serveis jurídics; Tecnologia, Transparència i Qualitat; Contractació i Patrimoni; Sistemes d'informació i Atenció ciutadana; Serveis funeraris i Cementiri i Aigua.

És també Membre de la Junta de Govern i Portaveu del Grup Polític Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progrés (PSC-CP) a la Junta de Portaveus

 

 

 

 

Moisés Subirana de l'AMB representant l'ajuntament de Barcelona:

MuiEnginyer tècnic Industrial compromès amb aspectes socials relacionats amb l’aigua i energia. Va treballar primer com auxiliar i posteriorment com a tècnic a la campanya “Aigua, un dret no una mercaderia” d’Enginyeria Sense Fronters.

Actualment assessora l’Àrea metropolitana de Barcelona en temes d’aigua, energia i residus.

 Veure la presentació!

 

 

 

 

María Sánchez de l'Ajuntament de Valladolid:

MariaSanchez

Llicenciada en Dret per la Universidad de Burgos i Màster en Igualtat i Polítiques de Gènere per la Universidad de Valladolid. Ha militat en diferents organitzacions socials i ecologistes, fou coordinadora local de Izquierda Unida Valladolid entre 2008 i 2016, i treballa com a tècnica de projectes a una fundació dedicada a la igualtat de drets LGBT i a una associació ecologista. Fou escollida regidora de l'Ayuntamiento de Valladolid per Izquierda Unida el 2011 i novament, amb Valladolid Toma la Palabra, el 2015. Des d'aleshores es regidora delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat.



Armelle Bernard, Sotsdirectora de relacions exteriors i de desenvolupament d'Eau de Paris

Armelle

Sotsdirectora de relacions exteriors i de desenvolupament d'Eau de Paris, l’empresa pública d’aigua que gestiona i ofereix aigua de l’aixeta a 3 milions d’usuaris a París. Graduada en recursos humans i gestió administrativa, Armelle ocupà diverses posicions de gestió dins l’estructura Parisenca relacionada amb l’aigua. Fou directora de governació i comunicació d’una de les 4 estructures que aparegueren durant la creació d’Eau de Paris entre els anys 2009-2010 i, anteriorment, havia estat part activa en la creació d’estudis sobre la implementació operacional de la reforma de l’aigua

 Veure la presentació!

 

 

 Enric Gornés, Cap de Servei d'Aigua i Clavegueram d'Aigües d'Arenys

Quique

Enginyer tècnic d’obres públiques per la UPC (2004). Membre d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) des de 2002 on ha desenvolupat diferents tasques i responsabilitats: cooperant a El Salvador, responsable de la campanya “Aigua, un dret i no una mercaderia”, membre de la junta directiva d’ESF i de la Fed. Espanyola d’ISF. Autor de diversos articles i publicacions. Va entrar a treballar a Aigües d'arenys com a cap de servei d'aigua tan bon punt el poble d'Arenys de Munt va remunicipalitzar el servei d'aigua.

Veure la presentació!




 

 

  Terrassa_ajunt AMB ValladolidEauparisarenys 

Biosorció per al tractament d'aigua: Tecnologia verda per la sostenibilitat ambiental

Sessió Plenària


Dra. Isabel Villaescusa

Departament d'Enginyeria Química

Escola Politècnica Superior

Universitat de Girona

E-mail: isabel.villaescusa@udg.edu


Green chemistry also called sustainable chemistry involves designing novel ways to create and synthesize products and implement processes that will eliminate or greatly reduce negative environmental impacts. Whereas environmental chemistry focuses on the effects of polluting chemicals on nature, green chemistry focuses on technological approaches to preventing pollution and reducing consumption of non-renewable resources.

During the last two decades biosorption has proved to be an effective technology in removing even very low levels of heavy metals. Biosorption of heavy metals by biomass occurs as a result of physicochemical interactions, mainly ion exchange or complex formation between metal ions and the functional groups present on the cell surface. The cell surface may contain various functional groups, such as phosphate, carboxyl, amine, amide, hydroxyl, sulfhydryl, that are able to bind metal ions. The use of dead biomass, since sorption mechanisms are not metabolic dependent, can eliminate problems connected with biosorption performance of live biomass, which depends on nutrient, cell age and toxicity tolerance of microorganisms. In addition, the use of dead biomasses is easy: they can be stored, easily regenerated and reused. During the last decades different types of biomasses (bacteria, fungi, yeast, algae, vegetable waste) have been investigated for their potential use as sorbents of metal ions.

Moreover, the mechanism by which a sorbent binds metal ions has received increased attention in the last years, as the advantages linked to better understanding of these mechanisms have become more apparent. The knowledge of the mechanism is the main key that allow to modify the operational conditions under which the sorbent and the sorbate can interact in the most effective way, resulting in more efficient performance of the biosorption process. Mathematical models have also an important role in technology transfer from laboratory-scale to industrial-scale. Appropriate models can be useful to analyze and explain the experimental data as well as to predict the effect of the variation of different operation parameters on the process efficiency.

This paper will present an overview of the biosorption studies carried out in our laboratories by using agro-food wastes as sorbents for the removal of metal ions and organic compounds from aqueous effluents. This study demonstrates that once the knowledge about sorption processes is adequate the technology can be scaled from lab-scale to industry-scale. Biosorption is an effective, low cost, sustainable and eco-friendly alternative to existing conventional technologies for pollutants removal from aqueous streams.  Furthermore the use of wastes generated by agro-food industries as sorbents is an attractive opportunity as it combines two goals the detoxification of wastewaters and the reuse of waste materials resulting in a green technology for the environment sustainability.

 

Experimental

Veure la presentació!

Remunicipalització, infraestructures urbanes i forma de les ciutats

Sessió Plenària

Carlos H Betancourth

Consultor Internacional

E-mail: chbetanc@gmail.com


 

An important principle for the public, transparent, participatory and sustainable management of the integral urban water cycle (remunicipalisation) is that water and its associated ecosystems are common goods that cannot be appropriated for the benefit of private interest. All of nature’s good and resources form part of the natural patrimony of the planet and are indispensable for the sustainment of life, which obligates us to preserve and protect them.

Yet, a certain model of city and its infrastructures tend to jeopardize these ecosystems. Extensive urbanization and urban sprawling requires the formation of thousands of square kilometres of impermeable areas made up of impervious roads, pavements, roofs and parking lots that do not allow water to be absorbed into the ground but that simply collect the rainwater through the urban drainage infrastructure and channel it into rivers, lakes or into the sea. This traditional city-form produces cities, which are increasingly impermeable and have an increasingly greater impact on the natural water cycle. In practice, this means that less water is available in urban and peri-urban areas, thus creating water poverty. In addition, within this very same city-form, rainwater and wastewater (namely water from our sinks and toilets) is collected by one single drainage system. When it rains, many times the wastewater treatment plants cannot accommodate all the water that the drainage systems carries. Therefore, much of the rainwater mixed with the wastewater is discharged untreated into rivers. This increases the level of pollution of local water bodies. Extensive urbanization and urban sprawling, also degrades urban ecosystems and green and blue landscapes. This causes a considerable loss of urban biodiversity, a drop in available green areas for natural ground filtration of storm water, a decrease in CO2 capture by plants, fewer spaces for natural cooling through urban green microclimates and generally less liveable, healthy, comfortable and attractive public spaces. Finally, this city form also increases the risk of flooding.

Thus the public managing of the integral water cycle, with criteria of solidarity, environmental sustainability, cooperation, collective access, equity and democratic control, requires an alternative city model. A city model that endures the sustainability of its integral urban water cycle would be a city composed of systems of integrated multifunctional infrastructures, capable to provide multiple ecosystems services

The management of the integrated water cycle faces a series of technical, social, environmental and economic challenges that need to be addressed in a coordinated and collaborative way among citizen associations and organisations, operators, institutions and governments. Returning water supply to public management is only the first step of remunicipalisation. It is fundamental that management models are created and implemented that guarantee citizen and democratic control, transparency and a rendering of accounts. Most important. These management models must guarantee the conservation of the good ecological state of water bodies, with new systems of integrated multifunctional eco-infrastructures, new city-forms, and, innovative and flexible technologies that contribute to ensuring sustainability over the long term.

La reutilització de l'aigua

Sessió Plenària

Jordi Molist

Director de l'àrea d'abastament de l'Agència Catalana de l'Aigua

E-mail: aca@gencat.cat


En un país com Catalunya, vulnerable a l’abastament en cas de sequera en els àmbits on es concentra més del 80% de la població, la reutilització esdevé un recurs especialment sensible i estratègic al qual no podem renunciar de cap de les maneres. L’aigua que no es té sempre és la més costosa.

La reutilització és un procés que requereix una inversió més elevada que l’aigua captada de manera natural, però en situacions d’escassetat és una eina fonamental que permetrà allunyar l’agreujament de possibles episodis de sequera i garantir les necessitats d’aigua de la població. En la sessió s’exposaran els beneficis d’utilitzar aquesta tecnologia, els motius per contra dels costos així com les limitacions socials.